Cases Miquel Roca Rodón

 

Conjunt de casetes modernistes, de planta baixa i pis, projectades l'any 1918. Al cos central hi ha un plafó ceràmic amb les inicials del propietari. Destaquen els detalls ornamentals a base de ceràmica, esgrafiats, obertures dentades i merlets al coronament. El conjunt és simètric en relació al cos central, el qual té una finestra geminada que aboca al balcó.

Segons indica el catàleg municipal de patrimoni, per a la construcció d'aquests habitatges es van aprofitar materials procedents dels enderrocs produïts amb l'obertura de la Via Laietana.

Cases del Carril 20-22

La construcció original, de l'any 1912, va ser enderrocada l'any 2004. Tanmateix, s'ha conservat la façana, d'inspiració modernista, que combina colors, textures i materials diversos: pedra, maó vist, ceràmica vidriada, forja... És una façana simètrica, amb les dues portes a la part interior i grans finestrals als extrems, amb els marcs de maó vist i impostes de ceràmica. Al pis hi ha balcons individuals, amb barana forjada, i finestres balconeres decorades amb mosaics.

 

Josep Badia Rubí

 

 

Maestro de obras catalán nacido en Molins de Rei, Barcelona. Muchas de las casas de su pueblo natal son obra suya. Dependiente de la predisposición y libertad que le otorgaba el propietario, realizaba una obra más atrevida o más modesta. Josep Badia cursó estudios técnicos, pero no pretendió convertirse en arquitecto, en realidad era autodidacta y aprendía directamente de todo lo que se estaba haciendo en aquellos momentos. Es por eso que, seguramente, cuando actuaba en solitario y sin que el propietario le parara los pies, se lanzaba a realizar una obra más personal, más modernista e incluso más cercana a la que él mismo disfrutaba

 

Cèsar Martinell i Brunet

(Valls, Alt Camp, 1888 — Barcelona, 1973)

 

Arquitecte i historiador de l’art.

Format a Barcelona (1916), el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts. Construí cooperatives vinícoles (Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona) (1919-25), en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí; tingué la col·laboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics. Feu també la farinera de Cervera. Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església parroquial d’Arenys i el de Sant Pere de Reus, després de les destruccions del 1936. Per compte d’Amics de l’Art Vell restaurà les esglésies de Coll de Nargó, Castellfollit de Riubregós, Sant Joan de Caselles i Santa Coloma d’Andorra, on també projectà l'anomenada Casa dels Russos (1916), encàrrec de l'industrial nord-americà Frederick Fiske Warren, centre de l’experiment utòpic georgista.