Casa Josep Badia Rubí

 

Edifici entre mitgeres, de planta i pis, construït l'any 1916. La façana, senzilla, es caracteritza per les obertures de llinda escalonada de la planta baixa. La porta està envoltada d'un regruix de maó vist amb detalls ceràmics. També és de ceràmica la imposta que ressegueix la façana sota el ràfec.

 

Casa Asensi

 

 

 Obra de 1913, otra muestra típica del modernismo popular, proyectado con gran dignidad. Es una casa entre medianeras, de planta y piso, con un balcón tripartita enmarcada por un moldeo en semicírculo en el que un panel ornamental cerámico. En la planta baja hay, además, detalles esgrafiados.
(Fuente: poblesdecatalunya.cat

Casa Miró

 

Caseta entre mitgeres de planta i pis, de l'any 1913. La façana és molt original, especialment per l'ús de la pedra irregular al pis superior i el trencadís ceràmic al sòcol i emmarcant les obertures. Entorn d'aquestes hi ha també, al pis de dalt, una mena de discs o plats, fets també amb trencadís de colors.

Segons el catàleg municipal la casa va ser construïda per l'avi de l'actual propietari, en Jaume Miró i Bosch, paleta, que va treballar en la construcció de Can Negre, de l'arquitecte Jujol, a Sant Joan Despí, i allà fou on va aprendre la tècnica del trencadís.

Arquitecta Matilde Ucelay

Matilde fue la primera mujer española en titularse como arquitecta en junio de 1936 y la primera en ejercer plenamente la profesión, habiendo acabado la carrera un año antes de lo previsto, incluso con todas las trabas que tuvo, dado que todavía existía mucha misoginia en el ambiente educativo.

El Modernisme del Baix Llobregat

 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

La primera parada de l’escapada modernista al Baix Llobregat és la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. Es va construir el 1890 amb els millors arquitectes modernistes del moment per traslladar-hi les indústries tèxtils que Eusebi Güell tenia al Vapor Vell de Sants i allunyar- les dels conflictes obrers que hi havia a Barcelona. El conjunt s’estructurava al voltant de la fàbrica, amb les cases dels obrers, l’escola, el teatre, l’església... Una petita ciutat modernista que es conserva pràcticament com era abans i que continua habitada i amb molta vida.

Antoni Gaudí tenia l’encàrrec de fer-ne l’església, de la qual només es va construir la cripta, reconeguda Patrimoni Mundial el 2005. Gaudí hi va fer servir per primera vegada algunes de les seves idees innovadores, com ara els arcs de catenària o el tractament dinàmic i fluid de l’espai interior. Una delícia.

SANT JOAN DESPÍ

Amb aquesta imatge al cap, anem fins a Sant Joan Despí, on ens espera la creativitat desbordant d’un altre arquitecte modernista, Josep Maria Jujol, que va convertir aquesta vila en el seu “laboratori arquitectònic de proves”. La seva creativitat il·limitada la copsarem especialment en dos edificis: la Torre de la Creu, més coneguda com la Torre dels Ous per la forma de les cúpules, i Can Negre, que ha esdevingut un dels símbols jujolians per excel· lència de Sant Joan Despí, amb la inconfusible galeria de la façana, que sembla un carruatge.

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

A Esplugues de Llobregat ens endinsem en l’univers modernista a través de dos materials cabdals d’aquest període tan ric en ornaments: la ceràmica i la rajola. Al Museu de Ceràmica “la Rajoleta” es poden visitar els forns de l’antiga fàbrica Pujol i Bausis, que va viure la seva màxima esplendor amb el modernisme gràcies als encàrrecs que rebia de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, entre d’altres arquitectes. Acabarem l’escapada al Museu Can Tinturé, que ofereix una lectura cronològica i estètica de l’evolució de la rajola de mostra des de l’època medieval fins al llindar de la industrialització.

Casa Tarragó

Habitatge cantoner unifamiliar, la planta baixa del qual es reconvertí en establiment comercial. Per les seves característiques decoratives se situa dins l'estil modernista, amb un acurat treball de façanes, balcons, finestres, torreta cònica, decoracions florals, esgrafiats i recobriment de trencadís ceràmic. És un dels edificis representatius del moviment modernista a Molins de Rei.

Una de les façanes està situada en el carrer Jacint Verdaguer, anomenat així des de l'any 1912; anteriorment era conegut com la rambla de la Riera,[2] ja que seguia l'antic curs de la riera de Sant Bartomeu, la qual, amb la construcció del traçat de la via fèrria, es va derivar cap a la riera de Vallvidrera, fet que propicià l'obertura de la rambla de la Riera. Desviar-la i traslladar el cementiri, que estava situat a l'actual plaça dels Països Catalans, l'any 1897, van facilitar la urbanització d'aquest zona. El carrer Jacint Verdaguer creuava la línia del ferrocarril davant d'aquesta casa amb un pas a nivell, que va ser eliminat quan la via va ser soterrada l'any 1984.

 

La Joventut Catòlica "La Peni"

L'Edifici de la Joventut Catòlica (popularment coneguda com la Peni)[1] és un edifici del municipi de Molins de Rei inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici consta de dos cossos, un més enretirat descrivint una terrassa al seu davant. És de l'any 1921, ja en ple període noucentista, tot i que la seva estètica és encara hereva del modernisme, especialment per l'ús que fa de la línia sinuosa, tant al coronament com a les obertures. L'acabat és de maçoneria comuna, travada amb filades de maó vist. És la seu de la Joventut Catòlica, entitat fundada el 1879.

El conjunt de l'edifici alberga una sala de teatre ( coberta, amb escenari a la italiana. El pati de butaques (platea) té 298 localitats i el balcó, o amfiteatre, situat a la part posterior, mirant a l'escenari disposa de 168 localitats), un restaurant (al cos adossat) i una pista exterior.

 

La Federació Obrera

L'Edifici de la Federació Obrera (popularment coneguda com la Fede) és un edifici del municipi de Molins de Rei protegit com a bé cultural d'interès local. L'entitat, creada amb el nom de Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei, va ser fundada l'any 1915 però l'edifici és de l'any 1922. L'exterior, d'obra vista, presenta elements que denoten la influència que exercí el modernisme en l'obra de Cèsar Martinell. Destaca especialment el balcó central, de formes gaudinianes. Descripció Edifici de dos pisos dividit en tres cossos verticals separats per finestres allargades que recorren la façana verticalment. La planta baixa del cos central consta de porta d'accés amb una finestra trilobada a cada costat i separades de la porta per una columna amb capitell floral. Al primer pis destaca la tribuna amb cúpula parabòlica, que queda ressaltada pel balcó que fa de marquesina, així com el carener central que sobrepuja esglaonadament. El cossos laterals són simètrics, a la planta baixa destaca un gran finestral i al primer pis una finestra amb balconada.